ENTRE ARGENTINA I XILE

 ARGENTINA: 

La ciutat de Salta es bastant gran, te una catedral de color rosa a la plaça central i una església pintada de color groc bastant maca. Allà varem estar un dia només caminant pel centre de la ciutat fins al centre artesanal on venen tot tipus de records fets de fusta, cuir i llana d’alpaca. El que ens va impactar una mica va ser les diferències socials, des de gent amb molt poder adquisitiu a nens que ens demanaven menjar del plat. L’altre cosa va ser els preus dels bitllets del bus, tots els de llarga distància valen entre 70 i 100 euros, l’avió ja impensable. La pregunta que ens fem ja no es sobre els turistes, sinó la gent del país com es mou d’un lloc al altre si el sou mitja es de menys de 800 euros al mes.

SALTA

El dia següent vem anar fins a Córdoba,  te varis punts d’interés colonial dels jesuïtes i franciscans. Al centre hi ha la catedral i varies esglésies.  La calor a la ciutat era brutal, no es podia caminar més de 15 minuts sense entrar a un lloc amb aire acondicionat. Varem anar fins al poble d’Alta Gracia, que es patrimoni mundial de l’humanitat. Té una església i una estancia jesuítica, també varem poder visitar el museu del Che Guevara que està situat a la casa d’estiueig de la família, va ser interessant.

MUSEU DEL CHE

ESTANCIA JESUISTICA

L’endemà ja varem baixar directes cap a Bariloche, unes quantes horetes de bus. Allà només arribar ja vam notar el canvi de temperatura, anàvem amb pantalons curts i feia menys de 10 graus, ja estàvem a la Patagònia. Es un poblet de muntanya preciós, amb edificis semblants a Suïssa, cases de pedra amb sostres de fusta. El poble esta a la vora del llac el Nahuel Huapi, també es un parc natural i està envoltat per muntanyes dels Andes.  Per tots els voltants es pot anar amb bicicleta de muntanya, fer excursions, pujar alguna de les muntanyes que hi ha al voltant o esquiar a l’hivern.  Ens va ploure durant gairebé tots els dies, ens van dir que estava fent molt més fred del normal per l’época, mala sort. Varem fer una part del Circuito Chico, primer anant fins el poble de Colonia Suiza que tot son casetes de fusta i tens vistes des de la carretera de tots els llacs. Un parell de dies varem anar fins al poble de San Martin de los Andes passant per la carretera dels 7 llacs, com el nom indica gairebé tota l’estona veus llacs i muntanyes al voltant. El poble també es una zona d’esqui i esta ple de tendes, cafès, restaurants tot amb casetes de fusta. El dia següent varem visitar el poble veí, La Villa la Angostura molt semblant però més petit, allà varem veure les notícies on sortia Bariloche. Ja que tot de gent havia entrat a robar un supermercat. Quan varem arribar a Bariloche, totes les tendes estaven tancades i els aparadors tapats amb fustes , estava ple de policies pel carrer. Varem anar cap a l'hostal i ens van explicar una mica que eren temes polítics, dels que no estaven d’acord amb la gent que hi ha al govern.

BARILOCHE

CARRETERA 7 LAGOS

SAN MARTIN DE LOS ANDES

Després a Bariloche també varem anar per l’altre banda des de Llao Llao on hi ha un gran hotel al costat del llac fins a la Bahia Lopez , passant pel costat de varis llacs. El dia següent ja estava tot obert i tot semblava tranquil.  La tarda varem agafar un nou bus aquesta vegada cap a l’altra banda, cap a la platja, a Puerto Madryn.

CIRCUITO CHICO LLAO LLAO

Varem arribar bastant d’hora però ja ens esperava el Gaston, propietari del hostal, molt simpàtic. Aquell dia varem llogar unes bicis i tot recorrent la costa varem arribar a punta tombo. El camí es va fer una mica llarg tot i que només  eren uns 15 quilòmetres, feia molta calor i pel camí de sorra passaven cotxes que ens feien menjar pols. A punta tombo hi ha una colònia de lleons marins , impressiona molt ja que estan tots junts a una zona que es forma com una platjeta sota l’acantilat. Varem estar més d’una hora observant-los.  A la nit el Gaston ens va fer un asado i varem sopar tots els del hostal intercanviant experiències dels viatges de cadascú.

PUNTA TOMBO

LLEONS MARINS

 L’endemà varem anar amb un tour fins a la península de Valdès, passant primer per el centre del guarda parcs on tenen els ossos d’una balena. Després a Puerto piràmides, des d'allà durant els mesos d'octubre a mitjans de gener surten vaixells per observar balenes, varem arribar tard i ara gairebé no n’hi ha així que no hi vem anar. La ruta seguia al voltant de la península fins a una colònia de pingüins de Magallanes, n’hi havia moltíssims i els veus de molt aprop sense que ells s’inmutin. Des d'allà varem seguir fins a una altre zona on hi ha lleons marins i elefants marins tots junts són enormes no ens ho haguéssim imaginat mai, els elefants mascles poden pesar 3000 quilograms mentre les femelles pesen 900 quilograms, els lleons marins són més petits. Aquella platja era preciosa els colors verd i blau es barregen amb els grocs. Al fons de lluny varem poder veure una balena de les últimes que queden en aquesta època. Va ser un tour molt interessant a part de veure molts animals varem parlar molta estona amb el guia que ens va explicar varis temes del país, polítics, econòmics i socials.

PUERTO PIRAMIDES

BALENA

GUANACOS

PINGUINS DE MAGALLANES

NANDU

VIZCACHA

ARMADILLO

ELEFANT MARÍ FEMELLA

Al vespre varem agafar un bus ens esperaven 15 hores fins a Rio Gallegos, un destí gens turístic des de el que agafaríem el nostre vol a Ushuaia.
Només arribar ja vem veure que aquella ciutat no era gaire maca, varem anar fins l’hostal que aquest si que esta força bé i a més els propietaris també són una família encantadora. Només arribar la senyora ja ens va dir que a la nit, que era noche buena, no compréssim res que soparíem tots allà amb la seva família. Són unes dates difícils de passar fora de casa i a més al ser estiu aquí no teníem gens de sensació de Nadal. El vespre va estar molt bé, el senyor havia cuinat mil plats i a la taula no faltava vi i cava. A les 12 varem fer el brindis ens varem desitjar bon nadal i fins hi tot van venir uns veïns a celebra-ho amb nosaltres. Aquí per nadal i cap d’any tiren petards, així que vem sortir una estona a fora a mirar-ho.
Ja era nadal i el Salvi i la Mel ens esperaven a Ushuaia. A les 3 de la tarda ja estàvem allà, va ser genial trobar-nos amb algú conegut per passar les festes.  Ushuaia està envoltada d'un paisatge preciós de muntanyes i el canal Beagel. El poble però no es gaire maco, cases acumulades que segueixen carrers sense sentit cap amunt i mil tendes d’esports de totes les marques.

USHUAIA

 El dia següent varem anar tots fins a Tierras del Fuego, varem fer una ruta pel parc que aquest si es molt bonic, també ple de llacs i muntanyes. Vare manar a veure la castorera, on els castors que aquí son plaga han fet els seus dics amb Pals de fusta, la zona impressiona. Han destruït tots els arbrers del voltant i han fet un llac artificial per on passava el riu.

TIERRAS DEL FUEGO

PAJARO CARPINTERO ALIAS PAJARO LOCO

CASTORERA

AQUEST VAIXELL VA A L'ANTÀRTIDA

XILE:

El dia següent varem agafar un vaixell per anar fins a Puerto Williams, a l’illa del Navarino que pertany a Xile. Ens van fer una petita ruta per el canal de Beagle i fins hi tot van deixar que l’Albert i el Salvi portessin la barca un bon troç. Només arribar ja vem veure que allò era diferent, molt més verge, sense gaire turisme i amb un paisatge igual o més impresionant que Ushuaia. Estàvem ara si al més enllà de la fi del mon, el punt més al sud del nostre viatge pel món, el poble habitat més austral de la terra. Allà ja ens va venir a recollir la Cecília, o com l’anomenavem al hostal Refugio el Padrino la Big Mama.

L'ALBERT ENTRANT A L'ANTARTIDA XILENA

PUERTO WILLIAMS

EL SALVI CONDUINT LA BARCA

Després d'instalar-nos al hostal varem donar una volta al poble fins al club de yates, on varem estar parlant amb varia gent dels vaixells que hi havien allà, tots anaven cap a Cabo de Hornos i varem preguntar sense sort, si algú tornava a Ushuaia en uns dies i ens volia portar. Aquella nit va tornar varia gent de fer una part del circuit Dientes del Navarino, ens van explicar que hi havia molta neu i fang que no havien pogut fer tot el circuit, que després de dos o tres dies havien tornat enrera.

DIENTES DEL NAVARINO

Varem sortir amb la calma al matí, la Cecília ens va acompanyar on començava el circuit. Nosaltres calculàvem fer-lo amb uns 4 dies, ja que volíem estar la nit de cap d'any a l'hostal. Feia bon dia, la primera part del camí puja ben dreta fins al Cerro bandera a 600m, des d'on tens molt bones vistes del canal beagle i de les muntanyes nevades del voltant. Des d'allà ja veiem més aprop el dientes del Navarino impressionant i tots els llacs a la vall. Al camí ja gairebé no hi havia neu, però vem entendre perquè els altres nois havien dit que costava tant, era una zona amb molta pedra suelta, que si a més hi havia neu es feia més difícil. Quan ja arribàvem a la laguna del salto, va començar a ploure i mitg nevar. Un cop allà sota els impresionants Dientes varem dinar. Després veient que no parava de ploure i que la gent que acampava allà ens expliquessin que pel camí que segui hi havia neu fins el genoll, varem decidir muntar la tenda i fer nit allà. Abans d'anar a dormir semblava que havia parat de ploure, però cap a la matinada va tornar a començar més fort i amb molt vent, per un moment vaig patir per si sortia volant la tenda. Al matí després d'esmorzar tranquil.lament tots dins una tenda, varem decidir esperar si parava una mica i sinó tornar avall. Ens feia una mica de cosa només hauríem durat un dia de trekking, però el temps no ens acompanyava. Després de dinar encara nevava més així que varem desmuntar i cap avall aquesta vegada pel camí del riu, ple de fang, tota una aventura. La Mel encara no se com ho feia gairebé ni una mica de fang a les sabates i a mi el fang m'arrivava als genolls. Al arribar abaix varem tornar a l'hostal i varem tenir la sort que era l'aniversari del Refugio el Padrino, varem tenir un super asado per sopar i després una mica de festa a la discoteca del poble. Es pot dir que era el primer dia de festa real del viatge i va estar prou bé, mai ens haguéssim imaginat sortir de festa a l'antartida Xilena.

CERRO BANDERA

ANIVERSARI EL PADRINO

El dos dies següents va estar plovent, així que varem disfrutar del paisatge i la tranquilitat des de l'hostal, fent alguna sortida fins al far o pel poble quan parava una mica.

Ja era dia 31 s'acabava l'any, a les 8 de la tarda, quan a Catalunya eren les 12 de la nit el Salvi i l'Albert es van banyar al canal de Beagle, mentre els altres els animaven, l'aigua devia estar a 7 graus, així que van entrar i sortir varies vegades. Després varem estar preparant el sopar entre tots, va ser difícil decidir que fer ja que les tendes del poble no hi ha gaire per escollir. Finalment varem fer truita de patates, escudella de galets (si se li pot dir així, penseu que la vaig fer jo), pollastre amb verdures i poma al forn recepta alemanya bonissima. Varem sopar a casa la Cecília amb la seva família, aquesta vegada la seva mare també hi era, una de les persones més grans de l'illa, 89 anys. Després de sopar amb la família i tots els del hostal varem tornar a la discoteca aquesta vegada amb molta més gent del poble.

BANYANT-SE AL CANAL BEAGLE

NIT DE CAP D'ANY

Ens varem llevar no molt tard, ja que ens volíem despedir de la resta de la gent del hostal que ja marxaven el dia 1. Ja teníem allà a la Cecilia i el seu marit el Erwin, que ens van dir que ens vindrien a buscar en una hora per anar al camp a fer un asado, impressionant aquesta gent. Varem anar fins a una zona de camp al costat est de l'illa. Els nens corrien amb els quads com a bojos, els nois van anar amb l'Erwin a tallar llenya i nosaltres preparàvem el foc. Varem fer mig xai al palo i més carn a la brasa tot boníssim. Al dinar també hi havia una parella amics de la família i més tard va arribar una molt bona sorpresa. Amb la resta de la família que dinava amb nosaltres va venir l'avia yagan, l'última persona yagan de l'illa i del món, una experiència única (els yagans eren els primers indis pobladors de les illes del sud, ara ja gairebé extingits). Varem compartir el dinar i la tarda amb la seva família els seus fills també amb sang yagan i la seva vesneta. Varen ser uns dies inolvidables, a un lloc increïble amb la millor companyia.

DIA 1 GENER 2013

AMB L'ÚLTIMA YAGAN

El dia següent ens van acompanyar a agafar el vaixell de tornada a Ushuaia, a l'hora de despedir-nos a tots s'ens va escapar alguna llagrimeta. Ja sabeu que poques vegades em recomanat algun hostal a través del blog, però aquesta vegada volem dir a tothom, que si algú va a puerto Williams no dubti ha anar a El refugio el padrino i podrà conèixer la Cecília i la seva família a qui estem molt agraïts per tot.

ARGENTINA:

Ja tornàvem a estar a Ushuaia i havíem de fer el sopar de despedida, nosaltres ens quedàvem uns dies més allà i el Salvi i la Mel anaven cap a Punta Arenas per seguir el seu viatge.
Varem sortir del hostal i caminant cap a la part de dalt del poble varem anar fins al peu del glaciar martial. Teniem un bon paisatge des de dalt tot el poble d' Ushuaia i el canal Beagel. El glaciar no impressiona gaire però es fàcil arribar-hi. L'endemà al final varem optar per volar al Calafate, ja que com us vem explicar el preu del bus d'unes 16-18 hores i l'avio de 3 hores es el mateix, increïble però cert.

PUUJANT EL GLACIAR MARTIAL