Sobre nosaltres

dijous, 20 de setembre del 2012


BALI: 

El ferry va tardar menys de 30 minuts per travessar fins a Bali, un cop allà ens vem dirigir a Pemuteran un poble de la costa nord a poc menys de 20 quilòmetres. El més bo, va ser que varem decidir fer-ho com nosaltres viatjaríem normalment i vem anar a la parada del bus on ens van pujar a tots 6 a un mini bus destartalat, amb les portes obertes i les maletes apilades a dins. Un cop a Pemuteran i després de dinar a l’hora catalana, vem trobar un hotelet que ens va encantar. Aquells dies eren festes religioses hinduistes i ho tenien tot ple d’ofrenes i ells anaven amunt i avall cap als temples amb la roba típica.La platja era maca però no cridava a banyar-se la sorra era negre i feia que l’aigua es veies bruta, però per recorrela caminant i veure els pescadors i la gent del poble ja estava bé.


PERMUTERAN











El dia següent vem anar a fer snorkel al voltant de l’illa de Menjangan, que es parc natural. Ens va deixar a tots impresionadissims, només tirar-nos a l’aigua semblava que estiguéssim dins una peixera hi havia milions de colors, peixos, coralls, preciós. Vem passar el dia al voltant de l’illa i vem poder veure molta gent que anava a fer ofrenes al temple i un cérvol dels que viuen a l’illa que es menjava les ofrenes del Ganesha. Al hotel eren molt simpàtics i ens posaven un xupito d’arak (licor de la fruita de la palmera) cada dia per sopar i ens tocaven música tradicional.






L’endemà ja teníem un conductor esperant-nos, per després d’esmorzar anar cap a Ubud. Varem travessar per la carretera de la costa passant per Lovina i baixant fins a un mirador on tenies el llac Beratan i el Buyan un a cada banda. Allà hi havia un home amb varis animals exòtics, com rat penats gegants, iguanes, serps i et podies fer fotos. Després vem baixar fins al temple Ullun Danu Bratan, que queda a sobre l’aigua i estava ple de gent ja que estaven de celebració religiosa. Varem arribar a Ubud cap al migdia i després de deixar les coses a l’hotel i dinar vem anar a passejar pel poble fins al centre, estava ple de botigues, restaurants, bars vem entrar a mil llocs i vem estar comprant i regatejant amb els regals per la resta de la família.







DANU BRATUR










UBUD






El dia següent ens van portar fins a Kintamani, on es veu el  llac Batur i part de la zona que el volcà actiu fa uns anys va cremar. Vem visitar el temple de Besakih que es el mes gran, el i Gunung kawi un dels mes antics, el Taman Ayun, el Tirta Ganga que es el temple de l’aigua i el temple Kehen. Va ser un dia complert vem arribar ben cansats a l’hotel. Vem anar a dormir d’hora ja que l’endemà a les 6 ens passaven a buscar per agafar el bus fins a Pandangbai per anar a les illes Gili.

Gunung kawi








Tirta Ganga











KINTAMANI






PURA BESAKI










KEHEN




Vem triar la Gili Air que es la mitjana tot i que fa 4 Km si li dones la volta, però no es ni la més tranquil·la ni la de més festa. La barca va tardar una hora i mitja en arribar, el pitjor va ser l’ultima part quan anàvem d’illa en illa es movia moltissim i les onades passaven per sobre la barca i els que anaven a dalt van quedar xops. Només arribar vem veure que la zona del costat del moll, si es pot dir així no ens agradava, estava ple de barques i feia molt vent. Amb l’Albert vem anar a buscar hotel cap a l’altre banda de l’illa, mentre els pares feien el vermutet. En vem trobar un a una zona tranquil·la davant de mar i amb la piscina també al davant. Vem tornar amb bici a buscar els pares ja que amb aquella calor era horrorós caminar, a l’illa no hi ha vehicles amb motor, només bicis i carros de cavalls. Vem carregar les maletes i el meu pare en un dels carros i a l’altre la resta dels pares, nosaltres tornàvem amb bici. Quan ja havien avançat uns metres una de les maletes va caure dalt abaix del carro, les mares reien com unes “lloques” mentre aquell home recollia la maleta. Un cop situats al hotel vem anar a inspecciona una mica l’ìlla i a buscar un lloc on dinar peix que allà era bo i barat. Durant tots els dies vem poder menjar peix emperador, snaaper vermell i calamars, però en venien de totes classes inclòs peix lloro.










VERMUTET



RECOLLINT LA MALETA


El segon dia a les Gili va ser l’estelar pels pares, ja que van fer la seva primera immersió a la vida i van quedar encantats van tornar explicant que havien vist una tortuga gegant i cavallets de mar. Nosaltres vem anar al mati a fer una immersió i vem poder veure un tauró d’escull també ens vem emocionar. Les mares van preferir esperar a l’endemà que tots vem anar a fer snorkel per diferents punts de les illes Gili, així tots vem veure tortugues. Hi havia bastant corrent i va ser una mica estressant quan tots alhora uns 20 volíem pujar a la barca i el noi que hi havia que en teoria ens havia d’ajudar només mirava. Al arribar vem anar a caminar donant tota la volta a l’illa veient la posta de sol, fins que es va fer fosc.







SORTIDA DEL SOL








POSTA DE SOL






Ja estàvem a dia 14 i s’acostava el final del viatge, pels pares esclar. Vem tornar a agafar la barca i el bus i vem anar fins a Jimbaran al sur de Bali, on suposo que després d’estar a les Gili era difícil que aquella platja gran i plena de taules de restaurants ens impressiones. Vem poder veure la zona dels pescadors i el mercat del peix, després de caminar força estona vem tornar a l’hotel per preparar totes les maletes i fer l’últim sopar a la terrasseta de l’hotel, pa bimbo amb fuet i formatge i un geladet de postres, què millor gaudint de l’últim dia familiar.

JIMBARAN


















Ja era dia 15 de setembre vem anar tots cap a l’aeroport, els pares agafàvem un vol intern cap a Jakarta on tenien el seu vol cap a Barcelona i nosaltres ens vem esperar fins a la nit que sortia el nostre vol cap a Austràlia. Quan ens vem despedir a les mares i a mi ens queien les llàgrimes, els 15 dies havien passat molt ràpid i ara uns als altres, ens tornaríem a trobar a faltar.