JAVA:

Vem arribar amb gairebé una hora de retard, a l’avió hi havia un passatger que li faltaven uns papers i es va liar un xou impressionant, la gent dreta, agafant les seves maletes, total al final vem volar però una hora mes tard. Al arribar a l’aeroport estàvem nerviosos, els pares faria una hora que ens esperaven, al sortir vem preguntar per la porta d’internacionals i ens diuen que esta a uns 3 kilòmetres que em d’agafar un bus, el groc. Al final no va ser tant en 5 minuts ja estàvem allà i de seguida els varem trobar esperant a la parada de taxis de la sortida de l’aeroport. Tots estàvem molt contents, les mares ploraven. Des de allà vem agafar un taxi cap a l’hotel que estava aprop del aeroport de Jakarta, ja que l’endemà volàvem cap a Yoguiakarta. La zona del voltant de l’hotel, va deixar els pares amb una mala primera impressió del país. Hi havia un carrer amb paradetes ambulants de menjar, però tot estava bastant brut i amb unes rates de metre. Peró bueno en aquell moment tots estàvem contents perquè estàvem junts. Els pares de l’Albert li van portar un pastís de caramels pel seu aniversari i alguns regalets als dos de tots els pares també ens van tocar.

L’endemà al matí vem volar a Yoguiakarta al centre de Java, allà només arribar ja ens va agradar més.Varem contractar un conductor amb una furgoneta perquè ens portes els 7 dies que estaríem a Java. 

El primer dia a Yoguiakarta, vem anar a Prambanan un temple hindú, gairebé tot reconstruït, on hi ha una part dedicada a Vishnu, a Bramha i a Shiva. Ens van fer posar a tots un sarong, com un pareo posat com una faldilla, a tots els temples l’haviem de portar. Des de allà vem veure de molt lluny el volcà Merapi i la posta de sol. Al costat del temple hi ha un amfiteatre, on representen el Ramayana, dansa tradicional javanesa on expliquen una historia i cada dia fan una part. El millor va ser que hi havia lluna plena i es veia de fons el temple i la lluna a sobre. El Ramayana no ens va acabar d’agradar, no anaven molt sincronitzats. 

PRAMBANAN

VOLCÀ MERAPI

RAMAYANA

L’endemà al matí vem anar fins al temple de Borombundur, aquest es un dels temples budistes més grans que hi ha al món. A les parets del voltant hi ha represetacions en tres dimensions fetes a la pedra, on apareixen figures humanes de diferents parts del món. A la part de dalt, on diuen que assoleixes l’il.luminació hi ha molt budes ficats a dins unes campanes de pedra. Al sortir ens van estar perseguint venedors de records i els pobres pares i nosaltres ens vem atabalar una mica. Vem anar fins a un altre temple on hi ha un buda fet d’una sola talla de pedra i un temple més nou al costat que te un jardí preciós. A la tarda ens van portar fins un poble que esta a sota del volcà Merapi, aquest va quedar destruït després de l’última erupció. Va ser una pena ja que estava molt núvol i no vem poder veure el volcà d’aprop. Al vespre vem passar per casa d’un amic del guia que feia cafè de luwac, es un dels cafès més cars del món. El Luwac es una animal que es menja la fruita del cafè i la fermenta dins l’estomac, quan defeca la fruita està sencera i la recullen per després de netejar-ho torrar els grans i fer el cafè, era bó. 

BOROMBUNDUR

LUWAC

 El tercer dia el vem fer pel nostra compta, vem anar a visitar la ciutat, el water palace, un palau en el que el Sultà te unes piscines on hi feia festes i el palau del sultà on encara hi ha una part que hi viuen molts dels seus treballadors. Hi ha molta gent que prefereix el Sultà que el governador. Pels carrers del voltant hi ha tendes d’artesania del Batik tradicional.També vem anar a veure una mesquita que està feta com a sota terra, entre mig del palau d’aigua i part del palau que esta destruït. A la tarda vem pujar amb un carro tibat per una bici fins al bird market, on hi venen tot tipus d’animals. Vem tornar caminant fins l’hotel per veure una mica més la ciutat ja que l’endemà ja marxàvem.

WATER PALACE

PALAU DEL SULTÀ

RESULTATS DEL MERAPI

MESQUITA

Ens dirigíem al volcà Bromo al est de l’illa i teníem dos dies de camí. El primer vem parar a Solo, al temple Candi Sukuh dedicat a la fertilitat, el vem trobar molt diferent i ens va agradar. Pel camí vem anar passant diferents pobles i zones de camps de tot tipus de verdura, arrós, fruita. També vem parar a un parc on hi ha unes cataractes a sota i estava ple de monos. Abans de baixar em vaig voler comprar unes patates tan si com no, encara que ens havien avisat dels monos, a mig camí allà el teníem el macaco ja veia les meves patates des de feia rato i cap a mi directe, vaig fer un crit i li vaig passar la bossa al meu pare que se la va posar sota el jersei abans que li vingues el mono. Ens vem distreure una estona amb els monos que es banyaven a la piscina i després vem anar a veure el salt d’aigua. Quan vem tornar cap al cotxe, vem parar a la paradeta de dalt on la senyora ja tenia les cerveses ben fresques que els pares li havien encarregat abans de baixar. Varem seguir fins a on teníem l’hotel que quedava sobre el poble, amb bones vistes del llac, tot i que el hotel no ens agradava gaire ens vem quedar, ja que el conductor ens va dir que era el millor del poble. La conducció com sempre en aquest país era horrorosa milers de cotxes avançant per on poden a totes les carreteres.

CANDI SUKU 

El dia següent ja arribàvem aprop del volcà Bromo, al poble just a sota per poder pujar-hi abans de que sortís el sol. Pel camí vem parar a un mercat d’un poble érem els únics turistes i algunes dones ens demanaven que els hi féssim fotos. Vem tenir una mica de liu amb el conductor, ja que primer ens va portar a un hotel que ell coneixia en el que no hi havia ningú i estava brut, li vem dir que ens portes a un altre i al final vem tenir que posar-nos una mica serios, ja que era el segon dia que ens prenia el pel amb el tema dels hotels. Al final ens vem allotjar a un hotel que estava força bé i mes aprop del Bromo que al primer que havíem anat. A les 3 del matí ja estàvem llevats esperant el conductor del jeep que ens portaria a veure la sortida del sol, des de un mirador amb el Bromo i altres volcans de fons. Hi havia un munt de jeeps que pujaven amunt. A nosaltres ens va tocar el dolent, com no era amic del nostre conductor, a mig camí se li parava el jeep com si no tingues benzina i quan gairebé ja estàvem a dalt i ja casi sortia el sol, ens va dir que hi havia un mirador allà, nosaltres vem dir que no, que volíem anar on tothom. Al final va trucar a tres motos que ens van venir a buscar des de dalt i per parelles o sigui tres a cada moto, vem acabar de fer els 300 metres que faltaven fins al mirador, vem patir però després ens vem fer un fart de riure. Un cop a dalt, vem agafar lloc entre la gent per poder fer fotos a un costat la sortida del sol i a l’altre el Bromo i altres volcans envoltats de boira, era preciós. Vem estar allà un parell o tres d’hores fent fotos. Al baixar l’home mes o menys ja havia arreglat el cotxe i vem anar fins abaix, on hi ha tota una zona que sembla el desert i es cendra del volcà. Des de allà vem pujar fins a dalt uns 30 minuts, per veure el cràter per on encara surt fum i es veu l’aigua i el sofre. La mare va comprar unes flors i les va tirar al volcà, l’home li va dir que era pels deus del volcà. Eren les 8 del mati que tornàvem al hotel per esmorzar, dutxar-nos i pujar a la furgoneta per anar cap al poble des de on aniríem al volcà Ijean.

MERCAT

VOLCÀ BROMO

Vem fer unes 8 hores de camí, el mes bestia va ser quan vem parar a dinar, hi havia un home del país amb pintes estranyes, que primer ens va convidar a uns plàtans i després abans de que marxes ens va donar 100.000 rupies (uns 10 euros) a cadascú dels giris del restaurant per convidar-nos al dinar. L’última part per un camí es de sorra i pedres passant per entremig de boscos i selva semblava que no arribaríem enlloc. Al final hi havia un poble on estava el nostre hotel, una casa del 1894 que feien servir els treballadors de les plantacions de cafè. Gairebé tothom que estava allà el dia següent anava a pujar al Ijean.

Ens vem tenir que tornar a llevar ben d’hora aquesta vegada a les 5 del matí, per tornar a fer un camí de sorra i pedres fins al pàrquing per pujar cap al volcà. El camí feia una mica de pendent però al final menys de la que ens esperàvem, estava cobert de pedretes de roca volcànica i relliscava una mica. Mentre pujàvem vem anar trobant homes carregats amb cistells plens de sofre, es una de les atraccions del volcà, veure com aquella gent talla el sofre de dins el cràter i el transporta fins abaix per vendre’l. A mig camí vem trobar un grup de gibons preciosos. Al arribar a dalt era un espectacle, primer veies els arbres del voltant com estaven consumits, ja que l’aire allà era irrespirable i després el gran cràter amb aigua de color turquesa al fons. Si buscaves bé entre el fum veies el sofre i la gent com treballava. Vem estar una bona estona fent fotos i desprès ja vem anar baixant, encara ens quedava unes hores de camí fins al ferry per anar cap a Bali. Vem fer una carretera encara pitjor que per la que havíem vingut, plena de pedres i forats, però rodejada de selva preciosa.

PUJANT AL VOLCÀ IJEAN

EL CAMÍ DE TORNADA

Un cop vem arribar al moll, ens vem despedir del nostre conductor una mica de males maneres ja que no ens va agradar el seu comportament durant tots aquells dies, però bueno ara això ja s’ha oblidat. I vem anar a buscar el ferry per canviar d’illa.