A la tarda ja estàvem al Calafate i d'allà ja varem empalmar amb el bus que va al Chalten. Es un poble totalment turístic, per tota la gent que vol anar a escalar o a fer trekking al voltant de les muntanyes del Fitz Roy. Els primers 3 dies va estar plovent i fent molt vent. Varem anar a la casacada el chorrillo i la resta del temps vem voltar per el poble esperant que s'obris el cel i poder veure l'impressionant muntanya.
 |
| CASCADA EL CHORRILLO |
Per fi després d’esperar 5 dies, va sortir el sol i podíem veure el Fitz Roy des del poble del Chalten. Varem anar a llogar la tenda i tot el que necessitàvem per fer el trekking. Varem fer el camí que va fins al llac i després fins al campament d’Agostini. Des del llac ja teníem unes vistes impresionants del Fitz Roy i les altres muntanyes que te al costat. Al arribar i després de plantar la tenda, varem pujar fins al llac, on feia molt vent i tenies que esta gairebé ajupit a terra tota l’estona perquè no et tombes. Des d’ allà sembla que tens les muntanyes a tocar, es preciós. El Fitz Roy gairebé sempre te un núvol a sobre, d’aqui li ve el nom, però al arribar a dalt va desapareixer per uns minuts. Al baixar, varem anar fins al glaciar del rio blanco, pel que per arribar has de saltar per sobre unes roques gegants i has d’anar de pedra en pedra com puguis. El dia següent vem seguir el camí fins al llac torre, des d’on en teoria veus el cerro torre, que també forma part del conjunt del Fitz Roy. Amb aquest no vem tenir tanta sort, ja que estava primer plovent i l’endemà núvol així que només varem veure el llac i el glaciar, però no el cim. De totes maneres ens va recompensar molt esperar els 5 dies al poble, per poder tenir després els 3 dies del trekking, ja que els paisatges són impressionants.
 |
| CHALTEN |
 |
| FITZ ROY |
 |
| GLACIAR RIO BLANCO |
Al arribar al Chalten ja varem agafar el bus cap al Calafate, on allà ens vem trobar amb la Dafne i el Mauro, amb els que ens allotjaríem a casa seva, eren els nostres primers couchsurfing. Varem passar tres dies al Calafate, es un poble maco dels que hi pots passejar, pendre algú, comprar. Varem compartir els dinars i sopars amb aquesta parella encantadora que ens van fer sentir com a casa. Un dels dies varem anar al glaciar del Perito Moreno. Mai havíem vist una cosa així, es brutal, abans de baixar del bus ja el vem veure i vem quedar al.lucinats. Ho tenen bastant ben montat, tens unes passarel.les per les que pots passejar durant hores i pots veure el glaciar de més aprop o lluny i de mes a dalt o abaix. Cada vegada que es desprenia un troç de gel feia molt soroll, com un tro i a vegades veies com queia el bloc i creava una gran onada. No podies treure els ulls dels colors blaus del glaciar, a cada zona diferent i segons li tocava el sol també canviaven. Ens va agradar molt i després d’unes 4 hores d’estar allà, varem tornar cap a casa la Dafne i el Mauro dels que ja ens despediem aquella nit.
 |
| PERITO MORENO |
 |
| AMB LA DAFNE I EL MAURO |
El dia següent varem anar fins a Puerto Natales,ja estavem a Xile una altra vegada.
El poble de Puerto Natales, té un passeig marítim que es maco, amb muntanyes nevades de fons, peró la majoria de la gent només ve a passar una nit per anar a fer el trekking de Torres del Paine o agafar el Navimag (el vaixell que creua els fiords).
 |
| PUERTO NATALES |
Nosaltres també varem anar a fer el trekking de les torres del paine. Ens hi vem estar 4 dies, pots fer el recorregut típic que es la W o tot el circuit. Nosaltres vem fer la W pero començant al revés, així que primer vem agafar el vaixell pel llac Pehoe i d’allà varem anar a veure el glaciar grey que també es preciós, tot i que després de veure el perito costarà molt superar-ho. El següent dia, varem anar fins al valle Frances, que també ens va agradar molt tens uns miradors impressionants amb muntanyes nevades , escarpades i vas seguint el curs del riu fins al mirador. L’últim dia varem pujar fins al mirador de les torres del Paine, on hi ha un llac i tu just quedes a sota amb aquelles muntanyes tan estranyes a sobre. Es un trekking preciós, l’únic que te un parell de problemes i més si vas en temporada alta (com nosaltres). Un d’ells es que fa un any per culpa d’uns inconscients es va cremar la meitat del bosc, així que ara fas el trekking i un 20% del que veus son arbres cremats. La segona cosa es que com hi ha tanta gent en temporada alta, els del parc tanquen els càmpings gratuïts i un dels dies del treeking s’acumula tothom al únic càmping que hi ha a la part central del circuit, per tant pots acabar pagant i dormint a una zona en baixada o plena de pedres. I la tercera es que es bestialment car, sobretot pels que dormen als refugis als cuals els hi cobren uns 48000 pesos (uns 80 euros) per nit amb mitja pensió això si. El parc es preciós, però esta clar que van totalment a recaudar diners i no ha pensar en la conservació del parc natural.
 |
| LOS CUERNOS |
 |
| CAMPAMENT PEHOE |
 |
| RESULTATS DEL FOC DEL 2011 |
 |
| GLACIAR GREY |
 |
| VALLE FRANCES |
 |
| TORRES DEL PAINE |
Quan varem tornar del trekking ens vem estar un parell de dies més a puerto Natales, ja que fins el dilluns no sortia el vaixell del Navimag. El dilluns a la nit varem embarcar, estava prou bé tot i ser un ferry i no un creuer teníem el nostre camarot amb 4 lliteres còmodes i tot estava molt net. El vaixell era millor i tot del que ens esperàvem, te un menjador gran on per torns tothom menjava, però no faltava mai menjar per ningú, casi podies repetir. El millor del creuer eren les vistes, gairebé tot el recorregut fins a Puerto Montt es per mig dels fiords. Ens vem endinsar una mica cap el camp de gel sud, per veure el glaciar skua. Ens va fer molt bon temps, vem poder anar gairebé sempre a la coberta del vaixell veient el paisatge i corrent d’un costat a l’altre quan per l’altaveu ens anunciaven que hi havia dofins o balenes aprop. Tota la tripulació feia el possible per que tothom es sentis còmode, durant el dia passaven pelicules de natura i feien xerrades sobre aus, mamífers i pobles de la zona. A la nit també teníem activitats des de karaoke al bingo i l’última nit la discoteca. Una experiència super recomanable, a més vem conèixer una parella d’Aranda del Duero la Belén i el Pablo i un noi de Tarragona-Sant Cugat el Narcís amb els que vem compartir bona part del viatge.
 |
| PUERTO NATALES |
 |
| NAVIMAG |
 |
| GLACIAR SKUA |
 |
| VOLCA CORCOVADO |
 |
| AMB LA BELEN, EL PABLO I EL NARCIS |
A l’arribar a Puerto Montt després de 5 dies de viatge, de seguida varem veure que el poble aquell no era gaire maco, així que varem agafar el primer bus cap a l’illa de Chiloé. Varem anar fins a Castro la capital. Tot el poble te la zona de la costanera plena de palafitos, que són unes cases pintades de colors posades sobre l’aigua, construïdes sobre pals de fusta per quan puja i baixa la marea. Moltes d’elles tenen els vaixells lligats a sota. També te una església franciscana patrimoni de l’humanitat, es molt maca tota de fusta per dins, el més impresionant són els colors dels que l’han pintat. El poble te molta vida i va ser la base per mouren’s per l’illa. Allà varem coincidir amb la Belén i el Pablo, ells havien llogat un cotxe i varem poder anar un dia amb ells fins al parc natural de Chiloé, on hi ha varis camins per fer entre el bosc i la costa, tot molt verge. Un altre dia nosaltres varem anar a una festa que feien a un poble del costat on feien menjar tradicional, molt bo i balls i musica tradicional.
 |
| CASES TIPIQUES |
 |
| ESGLESIA DE CASTRO |
 |
| PALAFITOS |
 |
| FESTA COSTUMBRISTA |
Un altre dia varem anar fins a l’illa de Quinchao on hi ha dos pobles importants, Achao on vem dormir i Curaco de Velez són zones molt tranquil·les. Molts dels pobles que vem visitar tenen esglésies de fusta pintades de dins amb diferents decoracions també de fusta, totes declarades patrimoni de l’humanitat per l’UNESCO.
 |
| ESGLESIA ACHAO |
Després de 5 dies a l’illa varem anar a Puerto Varas, on ens vem tornar a trobar amb la Belén i el Pablo, que hi havien anat abans que nosaltres. Es un poble preciós amb un llac, el Llanquihue amb el volcà Osorno de fons que sempre esta nevat. Des d’ allà varem visitar el poble de Frutillar, que sembla un poble alemany ja que el van colonitzar i hi van viure i segueixen vivint molts alemanys. Te un museu on encara hi conserven cases i objectes originals dels primers alemanys que van arribar a la zona. El poble te el mateix llac que Puerto Varas i també te molt bones vistes del volcà Osorno i Calbuco. El dia següent varem anar amb la Belén i el Pablo a Petrohué, que queda sota del volcà Osorno i des d’allà varem fer una caminadeta pels voltants del volcà, el problema es que es una zona amb pocs arbres i feia moltíssima calor. Des de dalt pots veure els camins de lava i cendra que va deixar el volcà en l’última erupció. A l’altra banda ja amb la frontera amb Argentina, es veu la muntanya del Tronador que queda aprop de Bariloche.
 |
| VOLCÀ OSORNO |
 |
| FRUTILLAR |
 |
| PETROHUE |
 |
| VOLCA OSORNO |
 |
| TRONADOR |
 |
| PUERTO VARAS |
L’endemà varem anar fins a Cochamó, un poble que te un estuari on hi tenen zona de cria de salmó i de musclos. Allà comencen els primers fiords, que després segueixen avall, pels que vem passar nosaltres amb el Navimag. També te una església tota de fusta que amb el mar i el volcà Yates de fons, es com una postal. Varem fer una volta amb barca per veure els lleons marins i les piscifactoires. Al tornar havia pujat la marea, fins el punts que l’illeta del far que primer havíem pogut anar caminant només li sortien les pedres més altes. Ja era l’última nit amb la Belén i el Pablo ells ja tornaven cap a casa, una pena ens ho estàvem passant molt bé junts.
 |
| COCHAMÓ |
 |
| VALDIVIA |
El dia següent varem anar amb bus a Valdivia, ja de pujada cap al nord, en direcció a Santiago. Es una ciutat bastant maca, esta envoltada de rius, pels que fan creuers. En algunes parts hi entra aigua salada i al davant del mercat sempre hi ha lleons marins, que esperen les sobres del peix. Varem anar fins a Niebla on hi ha una antiga fortalesa espanyola, al davant hi ha un parell d’illes la de Corral i la de Mancerra on també hi ha restes de fortificacions. L’endemà varem anar fins a on hi ha un parc protegit privat, a Curinyanco, un poblet, el vem tenir que visitar molt ràpid però era preciós, passaves per zones de bosc i la costa.
 |
| NIEBLA |
 |
| CURINYANCO |
 |
| VILLARRICA |
A la tarda, ja varem agafar el bus cap a Pucón. Pucón, es un poble molt turístic, esta ple de Xilens que passen les seves vacances. Te molts restaurants, botigues, hostals, discoteques, una mica rotllo platja d’aro però sense mar. Tot i que si que tenen platja, el llac Villarrica , l’han convertit en platja, on la sorra es de pedra volcànica. Varem anar fins a un altre poble Villarrica, que es el que li dona nom al volcà que es veu al fons, semblant al Osorno però amb menys neu, esta actiu. També varem visitar el poble de Lincan Ray, es turístic però una mica més rústic. Tenen també una platja feta al llac i una península per la que pots anar caminant d’una platja a l’altre, molt bonic. Un dels dies varem anar fent autoestop, com ens van dir a l’oficina de turisme fins els peus del volcà Villarrica on hi ha unes pistes d’esquí, la calor era massa així que varem caminar una estona per una ruta que hi ha al voltant del volcà i varem tornar a baixar a Pucón. Un altre dia varem anar al Parc Nacional Huerquehue, es un dels més visitats de Xile. Te uns quants llacs on l’Albert es va banyar i bones vistes del volcà Villarrica de fons.
 |
| PUCÓN |
 |
| VOLCÀ VILLARRICA |
 |
| PARC NACIONAL HUERQUEHUE |
El dia següent ja varem anar cap a Santiago, tot i que només arribar, varem agafar un altre bus a Valparaiso que esta molt aprop. Es una ciutat molt bohemica, per dir-ho d’alguna manera. Les cases estan apilades muntanya amunt des de la costa, son de diferents colors i a cada zona o barri hi ha un ascensor, algun d'ells de fa més de 100 anys, per ajudar a la gent que viu allà arribar a les zones més altres. Varem pujar al cerro concepción, que es dels més típics i varem passejar pel barri. A la tarda varem pujar al cerro Polanco, des de el que quedes més alt i tens bones vistes de la ciutat. Totes les cases del voltant estan pintades de graffitis, d' un concurs que van fer fa un any. L’endemà varem anar a veure la casa que el senyor Pablo Neruda tenia allà. Per mi, es una ciutat bastant decaient amb alguns edificis moderns però la resta son molt antics i moltes zones no estan restaurades. Suposo, que feia massa calor per poder disfrutar del tot de la ciutat.
 |
| ASCENSOR CERRO CONCEPCIÓN |
 |
| VALPARAISO |
 |
| CASA PABLO NERUDA |
El dissabte a la tarda, ja estàvem a casa del Pau a Santiago una altre vegada, ja havien passat més de dos mesos. A l’estació del bus ja ens van informar que el pas fronterer a Argentina estava tallat per uns allaus, així que no sabíem quants dies hauríem d'esperar per anar cap a Buenos Aires.
A Santiago vem acabar de veure tot el que ens faltava, varem pujar al cerro Santa Lucía, al Cerro San Cristobal, varem veure el barri de Bellas Artes, vem dinar al mercat central , vem fer uns terremotos (cocktail típic xile) a la piojera, varem anar al museu de la memòria, que es bastant impactant i varem passejar i sortir de festa per la ciutat. L'ultim dia varem fer un quinxo (com una barbacoa), a casa el Pau amb festa de disfresses inclosa, ens ho vem passar genial.
 |
| CARNESTOLTES |
El diumenge després d’una setmana d’estar a Santiago, ja es podia creuar la frontera i varem anar cap a Mendoza. Es una ciutat bastant maca, sense res impactant, però amb un centre maco i el parc General San Martín que es molt gran. Varem passejar per la ciutat fins acabar ben cansats per agafar un altre bus cap al destí final Buenos Aires.
De bon matí i molt cansats varem arribar a Buenos Aires, a més estava plovent. Varem deixar les maletes a consigna, ja que fins la tarda no havíem quedat amb el Lucho. Després de comprar un paraigua, varem començar a visitar la ciutat. La primera part, el retiro es de les pitjors de la ciutat, hi ha molta pobresa i tot esta molt deteriorat i brut. De seguida, però ja varem arribar al barri de Recoleta, amb molt més nivell i d'allà varem fer una visita guiada pel cementiri de Recoleta. Es el més important de la ciutat, amb moltissimes criptes amb gent important del país com Eva Perón, expresidents, metges, militars. Es un cementiri que es va crear a partir del 1822, on la gent més rica i influent va construir les seves criptes, ara totes son privades. Després, ja varem quedar amb el Lucho i la seva parella la Belén, al seu barri la Chacarita. Varem anar al seu pis, on ens estaríem vivint nosaltres la resta dels dies a Buenos aires.
 |
| CEMENTIRI RECOLETA |
 |
| EVA PERON |
El dia següent, ens varem fer un fart de caminar per la ciutat, ens estranyava molt ja que hi havia moments que els carrers estaven deserts, pensàvem que seria per vacances, fins que al vespre el Lucho en va dir que era un dia de festa nacional. Varem visitar el congres, la casa rosada (la casa del govern), la catedral, el cabildo, la plaza de mayo i la manzana de las luces tot caminant pel centre. Després varem anar fins al barri de San Telmo, aquest barri te bastant encant cases antigues i molt ambient, sobretot a la plaza Dorrrego on ballaven tango. El dia següent ja només ens quedava per veure la zona de Puerto Madero, que es molt maca però no sembla Buenos aires, pisos molt nous i moderns, molts restaurants i tot al moll del riu amb els vaixells privats. Després varem anar fins al barri de boca a veure la bombonera i el carrer de caminito, amb les seves cases típiques de color fetes de llauna i tot ple de parelles ballant tango. La ciutat en general ens va encantar, els edificis antics molt ben conservats ens recordaven una mica a Madrid. Al vespre vem quedar per despedir-nos del Lucho, ja que nosaltres l'endemà ja volàvem cap a Londres. Va ser genial poder-nos retrobar tots aquests dies a Buenos Aires.
 |
| CASA ROSADA |
 |
| SOPANT AMB EL LUCHO |
 |
| PUERTO MADERO |
 |
| CAMP DE FUTBOL BOCA |
 |
| CAMINITO |
