NORD DE XILE

A les 11 del matí ja estàvem a Xile, el més sorprenent es que seguia sent dia 2 de desembre.  Quan varem sortir el Pau ja era allà, que bé que ens anava que algú conegut ens vingues a recollir i no haver d’estar buscant un transport al centre de Santiago. Varem anar fins a casa seva,on ara feia poc s’havia traslladat. Una caseta amb pati, al barri de Nunoa, allà varem fer una barbacoa amb ell i el seu company de casa. Més tard varen anar arribant amics i companys de la feina. Fins cap a la 1 de la matinada varem estar allà parlant de com arreglar el món i del nostra viatge.

L’endemà el Pau havia de treballar, nosaltres varem anar al centre de Santiago per buscar informació sobre tot el que volíem fer a Xile. El centre ens va agradar bastant, tot i que no vem visitar gaires coses, ens ho deixem per quan tornem en un mes. Varem estar un dia més a casa el Pau i el dia 4 a la nit varem agafar el bus cap al nord, a  Chanaral.  A primera hora del matí ja estàvem allà. Des de el bus ja vem poder veure el desert, zones i zones on només es veia sorra i de tant en tant un poblet amb quatre cases al costat de la costa. Es una zona molt seca no plou cada any només alguna vegada cada dos o tres. A Chanaral, després de trobar un hostal a un preu raonable, ja que tots eren bastant cars, varem anar al punt d’informació turística on ens van dir que no hi havia bus per anar a l’illa pan de azúcar que havíem d’agafar un taxi. Varem anar a un forn a comprar provisions per dinar i allà varem conèixer a un noi que ens va explicar que ell amb uns altres van dissenyar un projecte per recollir aigua de la boira a dalt de la muntanya i que els hi havien presentat a la Expo de Saragosa. Ens va ensenyar de lluny una red que tenen posada a la muntanya, per recollir l’aigua  i els dipòsits d’aigua, ens va semblar molt interessant.  Després varem anar fins al parc nacional Pan de Azucar, des de allà vem fer un recorregut fins al mirador. També es pot anar amb barca a veure pingüins de humblot, però com que érem els únics turistes del dia no ens sortia molt a compte. Es una zona on es barreja el desert i la platja un paisatge completament estrany i diferent per nosaltres.

PARC NACIONAL PAN DE AZÚCAR

L’endemà vem seguir el camí cap al nord fins a Iquique, una ciutat molt més gran i amb més turisme, es una zona de platja on va la gent del país en plena temporada. El més maco es el carrer peatonal del centre on hi ha cases antigues de fusta i a la plaça el Casino Espanyol d’estil morisc. Des de allà ja agafàvem el bus que ens portaria a la ciutat més al nord de Xile, Arica.

CASINO ESPANYOL

Ens va sorprendre la quantitat de tendes que hi havia al centre d’Arica, es una mica més moderna que la resta de les ciutats que vem veure al nord. Te una església que va ser dissenyada per el senyor Eiffel abans de fer la torre de Paris. Varem contractar un tour fins al Parc Lauca, al llac Chungara. En unes hores pujàvem des de el  nivell del mar fins al llac a 4500 metres, tot el bus anàvem dormin, semblava que ens haguessin posat alguna cosa al aire acondicionat. Pel camí varem passar per el Valle de Lluta, veient els geoglifos (dibuixos fets amb pedres sobre les muntanyes) que van deixar els Peruans quan anaven pel camí Inca i vam parar a veure els cactus candelabro. Al arribar la llàstima va ser que plovia, es època del hivern Bolívia, quan per culpa de la calor de Xile els núvols poden passar els andes i plou o fins hi tot neva en aquesta zona. Varem poder veure el llac i les aus que hi viuen entre elles els flamencs roses. Al baixar varem dinar al poble de Putre, nosaltres ens hi volíem quedar a dormir però, l’alçada em va fer una mala passada i no em trobava gaire bé així que varem decidir tornar a Arica. Tot i la pluja i els problemes amb l’alçada ens va agradar molt la zona, el paisatge, el llac. El dia següent varem anar fins al Valle de Azapa on hi ha el museu arqueològic de San Miguel de Azapa on tenen les mòmies de la cultura Chinchorro, les més antigues del món.  Hi havia des de embrions momificats amb tronquets i fibres fins adults. Vem dinar al poble a un restaurant que esta al costat d’un gran cementiri la Pica del Muertito.

CACTUS CANDELABRO

PUTRE

ESGLÉSIA EIFFEL  

La nit següent varem agafar un bus fins a Sant Pedro d’Atacama una mica més al sud est del país. Només arribar ja vem notar la sequedat del ambient i la quantitat de sorra que tot el dia corre a l’aire. Allà ens vem allotjar a un hostal que abans era una casa típica on vivia la gent del poble, fet de fang amb un pati interior. Tot el poble son hostalets, restaurants, tendes de records i artesania, però tot amb fet amb bastanta gràcia. Aquella tarda vem fer el primer tour, varem anar a el Valle de la luna i el valle de la muerte. Dues zones bastant diferents al de la luna hi ha una duna enorme i una altre zona que l’anomene amfiteatre que també ens va impressionar molt. Tot es zona de desert en aquest cas el més àrid del mon, on hi ha menys vida, no el més sec com molts pensàvem. El de la muerte es una zona on el vent ha moldejat les muntanyetes de sorra. També varem entrar a una cova de sal, i varem veure les figures de les tres maries. Una mica abans de la posta de sol tothom va a un mirador del valle de la luna des de on es veu la llum del sol com va canviant darrera les muntanyes de sorra. Al arribar al hostal ens varem anar a menjar unes empanades bonissimes, són típiques de Xile.

VALLE DE LA LUNA

LES TRES MARIES

ANFITEATRE

COVA DE SAL 

VALLE DE LA MUERTE

 L’endemà varem anar a veure els geisers del Tatio, una zona a uns 4000 metres on hi ha geisers, fumaroles i aigües termals. Pots caminar molt aprop de tot i pel voltant i després hi ha una piscina on et pots banyar amb l’aigua termal. El voltant esta ple de muntanyes que fan frontera amb Bolívia i volcans extingits.

GEISER DEL TATIO

GUANACOS

 El dia següent el tour era més llarg de tot el dia, primer varem anar al Salar d’Atacama (on treballa el Pau). Varem anar al sector Soncor al llac Chaxa, on a part de sal i una mica d’aigua hi ha els flamencs roses xilens , es la Reserva Nacional los Flamencos. Després d’estar una zona observant la zona i totes les aus que hi ha varem anar cap al altiplà. Una zona on ja es pot veure verd i volcans més alts, varem anar fins al llac Miniques i Miscanti, una zona preciosa. Des de aquí varem anar a dinar a un altre salar . A la tarda ja de tornada a San pedro varem parar a veure els pobles de Socaire i Toconao els dos amb unes esglésies molt antigues amb els sostres fets de cactus. A la nit tot i que estàvem molt cansats varem anar a veure estrelles amb els telescopis i que ens expliquessin una mica algunes de les estrelles i planetes més importants que veiem. El centre del senyor Alain Mauri,  un francès que es dedica a buscar asteroides nous al espai, va ser molt interessant.

SALAR ATACAMA

LAGUNA FLAMENCOS

TROPIC DE CAPRICORN

LLAC Miniques 

LLAC Miscanti

SALAR DE TALAR

El dia següent al matí varem agafar un bus per anar fins a Salta a Argentina, creuant la frontera per els andes, el pas de Jama a 4200 metres. L’aduana d’Argentina esta just quan acabes de passar el pas i després ja comences a baixar cap als pobles de Jujuy passant per les salinas grandes on nomes veus quilòmetres de terra blanc. Després el paisatge ja es més de muntanya zones amb cactus i moltissíms colors, varem passar per davant d’un poble que te una muntanya que te des de color lila, vermell, groc, marro,verd, impressionant. Al vespre amb una mica de retràs ja estàvem a Salta, Argentina.