Vem arribar a les 4 de la matinada, a primera vista la ciutat no ens agrada gaire fa bastanta pudor pero l’endemà al començar a visitar-la va millorar. Vem anar a visitar la Mahamuni pagoda on tenen un buda ple de papers d’ or amb 15 cm de gruix, on només hi poden pujar els homes. Al voltant hi ha com un mercat i una zona on fan figures de fusta folrrades amb paper d’or, una feinada. Vem coneixer un monjo que ens va explicar que estudiava anglès i li agradava practicar amb els turistes. Després vem anar recorrent la ciutat fins a un temple de teka molt antic per una zona on hi ha molts monjos i tota una zona de cases fetes de bambú i fusta on la gent es encantadora. Finalment aprop del hotel vem visitar la muralla del palau es l’única part antiga que es conserva. A la nit ja ens vem trobar amb la Sílvia i el Jesús per anar a sopar.
| PROTESIS PELS BUDES |
L’endemà vem anar a veure les ciutat antigues, vem contractar un taxista amb un jeep que ens va portar a Sagaing on des de el temple que queda més alt veus tot el poble i la gran quantitat d’estupes i temples que tenen. Inwa on s’agafa una barca per arribar i el poble esta ple de carros de cavalls per visitar-lo. Amarapura on hi ha el pont de Teka més llarg del mon 1,2km. Al final del dia vem anar a veure la posta de sol al temple que hi ha a la muntanya de Mandalay.
| PONT DE TEKA |
HSIPAW:
Vem agafar un taxi tots quatre i en unes 6 hores ja estavem a Hsipaw un poblet més al nord on hi ha diferents pobles shan on es poden fer trekkings. Allà el monopoly el te el sr. Charles amb el seu hotel el cual es pràcticament l’únic del poble. Vem anar fins a una muntanyeta, la dels 9 budes, on hi ha varis temples des de on vem veure una posta de sol magnífica. També vem anar a fer una caminadeta fins a un salt d’aigua on l’Albert i el Jesús es van banyar,vem passar per camps d’arrós inundats i per una zona on hi havia el cementiri xines, budista i musulmà.
Per tornar a Mandalay vem agafar el tren, es movia com si estiguéssim a la fira, d’un costat a l’altre i de dalt a baix tot i que no passava dels 40 km per hora. Vem tardar unes 6 hores per arribar a Pyai, pel camí el millor eren les vistes i tota la gent que veus, vem passar per sobre un pont de ferro a molta alçada espectacular . Al arribar a Pyin U Lwin vem agafar un taxi i vem anar fins a Mandalay per dormir. Allà ja ens vem despedir de la Sílvia i el Jesús que ja marxaven cap a Tailàndia.
| ESPERANT EL TREN |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada