KALAW I TREKKING AL LLAC INLE:

A les 2 de la matinada ja estavem a Kalaw sort que els dels hotels ja ho saben i ens estaven esperant a la parada per donar-nos allotjament. 
Kalaw es un poblet aprop de les muntanyes molt tranquil. Des de allà vem contractar un trekking amb el de tres dies fins el llac Inle. El matí que marxàvem vem tornar a coincidir amb la Sílvia i el Jesús, ells anaven a fer-lo amb un altre grup pero tot i així ens vem veure pel camí. 

PLANTACIONS DE TE

VIES DEL TREN

LA NOSTRA HOMESTAY

El primer dia del trekking vem caminar una estona per zones de boscos per on vem veure diferents pobles ètnics fins arribar a un mirador on vem dinar. A la tarda vem caminar una bona estona per la via del tren, fins al mercat del poble del costat on anàvem a dormir. Pel camí ens vem anar trobant molta gent de tots els pobles, nens que venien de l’escola, gent treballant al camp, tothom ens mirava i ens  saludaven, mingguhlaba (hola). Al arribar a la casa de la família ens van presentar eren la mare, el pare i tres fills dos d’ells vivien a les cases del costat i el petit vivia amb ells. El pare tenia camps de verdures i amb aixó vivien. Vem jugar una estona amb el nen i de seguida ens van fer el sopar i cap a dormir. 

ESCOLA

Al matí següent plovia ja portava tota la nit plovent i així va seguir els dos dies següents. Mentre esmorzàvem a la Maria li va caure el pot de te bullin a la ma i la família va començar a treure plantes per curar-li. Vem seguir el camí i vem passar per unes zones precioses plenes de camps d’arrós i camps de cultiu. Vem parar a veure una escola i la casa del guia on hi havia la seva dona i un dels seus fills.Tot estava molt enfangat pero ens va encantar. Al mitgdia vem parar a dinar a casa de un xaman, el farmacèutic del poble que ens va ensenyar varies coses que tenia fetes de plantes de la selva per curar desde el restrenyiment a la malaria. Al vespre després de unes 7 hores de caminada, vem anar fins a un monestir on ens van preparar uns llits per dormir, el guia havia insistit molt que era millor dormir a casa d’una familia pero nosaltres lo de dormir al monestir ens feia més gràcia. El guia ens va portar a sopar a  casa d’un amic seu, amb el que havia treballat a la selva, era una casa amb una sola habitació, cuina-dormitori on només vem sopar nosaltres dos mentre tota la familia i tres veins ens miraven, van ser molt amables. Al acabar el senyor de la casa i el guia van estar fumant opi, una nova experiència per nosaltres tot i que no el vem provar. 

MONESTIR

A les 4.30 del matí els nens del monestir van començar a pregar cantant vem tenir un bon despertar. Era el tercer dia de ruta i seguia plovent. Els paisatges seguien sent preciosos, tot i que avui hi ha bona part del camí per unes zones més amples per on de tant en tant passa algun cotxe. Vem arribar a una zona on ja veiem el llac Inle i els pobles a sota i al cap d’una hora ja estavem al llac. Desde el llac vem agafar una barca que ens va portar a veure algun monestir i després d’atravassar tot el llac ens va deixar al hotel. El poble on estem es més turístic pero te alguns temples que son bastant macus.  Al vespre vem quedar per sopar amb la Sílvia, el Jesús i una altre parella de Burgos la Vanessa i el Rodrigo. 

El dia següent havíem quedat tots 6 per anar amb bici pero ens van recomanar la visita amb barca pel llac ja que amb la pluja hi havia molt fang. Ens van ensenyar els pescadors i les seves cases, unes fabriques on feien foulard amb el fil de la flor de loto i una altre on feien ganivets . Hem visitat el temple on hi ha els gats saltarins, que la veritat ens ha semblat una mica presa de pel i un altre temple on tenen com unes pedres plenes de paper d’or. El millor era recorre el llac amb la barca de fusta llarga i anar veient els paisatges i els horts que tenien a dins. 

CASES DELS PESCADORS

FILS AMB LA FLOR DE LOTO