NOVA ZELANDA

ILLA DEL NORD

Varem arribar a Auckland des de Sydney, en poques hores, comparat amb el que hem tardat les altres vegades per canviar de continent. Auckand es una ciutat petita, amb un port important i  molta barreja de cultures, plena de xinesos, tailandesos, japonesos… Varem passejar per el centre, per l’Albert Parc i la zona universitaria, la temperatura era bastatant més baixa que a Austràlia, tot i que ja es primavera. El dia següent ja varem anar a recollir la nova furgoneta, aquesta vegada ens van donar pel mateix preu la hippy camper deluxe, el Paul. Primer ens vem dirigir cap a la península de Coromandel a Thames, des de on varem fer el Cookson Kauri i el Wainora kauri, un camí per un bosc fins arribar a un Kauri enorme d’uns 2 metres de diàmetre i 30 metres d’alçada, es un arbre protegit del país. Aquella nit, vem fer una mica el pardillu i vem anar a dormir a Thames, a una zona marcada per caravanes. El que no sabíem era que les caravanes havien de ser self-contained, el que vol dir que tinguis lavabo a dins, la nostra no en tenia esclar i tot i que al costat hi havia un parc amb uns lavabos, ens van posar una petita multa. Ja vem veure que no estàvem a Austràlia, aquí per dormir has de pagar.

PARC ALBERT AUCKLAND

KAURI

CARRETERA DE LA COSTA CAP A WHITIANGA

Ens diriguiem cap a Whitianga des de Coromandel per la carretera de la costa, estava plovent i feia vent. Les onades entraven a la carretera, les vistes són genials llàstima que estava una mica tapat. Varem anar fins a Hahei, on vam fer un camí pel costat de la platja, fins a la cathedral cove, un pont de roca gegant pel que hi pots passar per sota per anar a l’altre platja. Després varem anar fins a la hot water beach, una altre platja en la que la gent fa forats a la sorra, d’on hi surt aigua calenta de les zones volcàniques que hi ha al voltant. La gent fa forats a la sorra i s’hi posa a dins com si fos una piscina, nosaltres només vem tocar l’aigua.

CATHEDRAL COVE

HOT POOLS

El dia següent vem anar a Rotoura, un poble rodejat de fumeroles, aigües termals i piscines de fang. Varem fer un camí al voltant del llac, l’última part l’aigua està tèrbola. Es pot veure zones on hi surt fum i hi ha forats per on es veu aigua bullint i fang. Tota la zona fa olor de sofre. Varem arribar fins al museu, que es un edifici preciós envoltat d’un jardí de tulipes.  Varem fer un altre camí passant pel voltant del poble, hi havia moltes cases a les que els hi sortia fum de sota el jardí o zones amb cartells de perill. Després varem anar al Kuirau park també al centre, on hi ha varies zones amb llacs d’aigues termals i fang bullint. Al vespre vam fer la carretera fins al llac verd, el blau i el Tarawera tots d’origen volcànic.

LLAC ROTOURA

MUSEU

 LLAC Tarawera 

A primera hora ja estàvem a Wakarawarewa, un poble fet sobre una zona termal, dels que encara hi viuen Maoris. Ens van explicar les diferents zones que tenen, on utilitzen l’aigua bullint per cuinar, rentar, dutxar-se. Viuen al voltant, bueno, dins aquesta zona. Des de allà vem poder veure un geiser i fer un camí per sobre d’un llac fumejant. Feia una mica de por viure allà, ens van ensenyar una casa on feia poc s’havia enfonsat el menjador. Després ens van fer un espectacle de dansa Maori, estava força  bé. A la tarda varem fer un camí per el parc Redwoods, on hi ha milions d’arbres portats de Califòrnia.

Wakarawarewa

Redwoods

L’endemà varem anar a Waiotapu, primer a veure el geiser lady knox, però ens va defrauda una mica, la sortida de l’aigua es provocada, tot i així el vem veure de molt aprop. Després varem visitar el parc, aquest es molt més gran, te una zona amb llacs molt més grans de colors ataronjats i cràters que encara fumegen. De camí a Taupo varem parar a les Huka falls, unes cataractes bastant impressionants.

 geiser lady knox

Waiotapu

HUKA FALLS

A Taupo hi ha un llac enorme, allà ens varem anar a informar del temps per anar a veure el volcà Tongariro i ens van dir que hi havia pluja fins al cap de tres dies.Varem canviar una mica els plans i varem decidir deixar-lo per quan tornéssim. Varem seguir fent quilòmetres fins a Waitomo, on l’endemà, varem anar a veure les coves del Glowworm. El més impressionant no són les coves, sinó perquè la visites a les fosques només amb alguna llum d’espelmes i tot el sostre està ple de puntets de llum. Els puntets son unes cuquetes que fan llum, al voltant fan com unes teles per poder caçar els insectes que atreuen amb la llum. Quan ho miraves semblava un cel ple d'estrelles. Després varem anar fins a New Pleymouth on varem passejar per el jardí botànic i un camí aprop de la platja. Des de allà ja varem anar fins aprop del Mont Taranaki per l’endemà poder pujar-hi.

Waitomo

Glowworm

 New Pleymouth

Ven d’hora ja estàvem a la porta del punt d’informació el DOC, la senyora ens va explicar que només es podia arribar fins a un refugi que queda a sota del Taranaki, ja que hi ha massa neu. Varem fer un camí que començava per un bosc on els arbres estaven plens de molsa i tenies que pujar unes escales de fusta bastant empinades, després de passar per el primer refugi varem seguir fins al segon, on quedes just abans de la neu, per on començaries a pujar per fer el cim. En aquell moment es va destapar una mica i vem poder veure la forma de la muntanya que teníem al davant. L’endemà varem tornar cap a la zona del Tongariro passant per la ”unforgotten road”, el camí passa per entre muntanyetes totes de gespa verda i ovelles, preciós.

 Taranaki

TONGARIRO

El dia següent amb el cel ben clar, ja veiem la típica foto el Tongariro amb el Ngauruhoe i el Ruapehu al voltant, es una passada. Varem anar a Whakapapa, a fer una part del Tongariro nord fins als Tama lakes, uns llacs d’aigua turquesa i les muntanyes al voltant. El camí que nosaltres volíem fer era el Tongariro crossing, es fa amb un dia i passes per uns llacs i molt aprop del volcà. Al arribar només feia 3 dies que havien reobert el camí des de l’agost, quan va haver-hi l’erupció d’un cràter del volcà. Hi havia bastanta neu, així que ens van dir que millor només féssim l’última part del camí per veure el volcà i com havia quedat la zona després de l’erupció. Des de el principi del camí ja t’avisaven del perill, en algunes zones de que passessis ràpid i que si senties sorolls que vinguessin de dalt de la muntanya no seguissis. Hi havia una part del camí que havia quedat tallada i havíem de passar per una part nova. Quan ja sorties del bosc es podia veure totes les pedres i la zona per on havia baixat la lava. El cràter encara fumejava i se sentia olor de sofre tot el camí. Vam arribar a dalt del refugi, ja amb millors vistes del cràter, està només a 1.5 quilòmetres. El refugi l’estaven mig reconstruint, hi havia unes pedres que havien entrat pel sostre hi havien trencat les lliteres i un altre de les habitacions. Ens va fer bastanta ràbia no haver pogut fer tot el camí, però així ja tenim excusa per tornar algun dia aquest país tant fascinant.

TONGARIRO

TARANAKI

TONGARIRO CROSSING

CRATER ACTIU DELTONGARIRO

LLITERA DEL REFUGI

Varem tornar cap a Auckland, ja que s’ens acabava els dies a l’illa del nord hi havíem de tornar la furgo. L’últim dia a Auckland, varem anar a fer un troç del camí coast to coast, desde Onehunga on hi varem arribar amb tren, fins al centre una altre cop passant per diferents parcs i el One tree hill.